Panellets: dolça Castanyada

Tots Sants i la Castanyada estan a punt d'arribar, i amb ells un dels dolços més típics de casa nostra: els panellets. En aquestes dates estan presents per tot arreu: en vénen els forn i les pastisseries, els supermercats i els "paquis", i fins i tot te'ls trobes al menú del menjador de la feina. No tots tenen el mateix preu ni són igual de bons, però com els fets a casa no n'hi han cap. Recordo de petit ajudar a mons pares a fer-los, mentre ma germà es dedicava a porquejar amb la massa i quatre pinyons que li deixàvem. Recordo portar-n'hi uns quants a les padrines (com més vell et fas més t'apassiona el dolç) i menjar-n'hi a casa de coneguts el dia de Tots Sants tot just tornats del cementiri...

D'on provenen els panellets? Pel que he pogut saber, aquestes boletes dolces estan documentades des del segle XVIII i sembla que tenen l'origen en les ofrenes de dolços, fruits secs i vi dolç que es portava als campaners de les esglésies la nit del 31 d'octubre. Tot i així, és força probable que les arrels dels panellets vagin molt més profundament, segurament a temps de dominació àrab. Al cap i a la fi, els panellets no deixen de ser petites peces de massapà cobertes de fruits secs i cuites al forn, i tot sembla indicar (tot i que no està clar) que el massapà (que, al cap i a la fi, és una barreja de farina d'ametlla i sucre) seria d'origen àrab (com la majoria de dolços amb ametlles). A tall de curiositat, al sud d'Itàlia (que va ser catalana molts segles) preparen un dolços de massapà (els Fruti di Martorana) que típicament es mengen per les mateixes dates.

Existeix molta polèmica sobre la recepta dels panellets (amb patata? amb moniato?), però jo avui us porta la de casa nostra que, a més de sucre i ametlla, incorpora una mica de farina. Així que si se us obre el cuquet, doneu-vos pressa, que encara esteu a temps per preparar-n'hi per la Castanyada. Menys els que la veniu a fer a casa, ja me n'he ocupat jo d'aquests! ;)

Temps: 15 minuts + 8 hores + 2 hores

Per a uns 60 panellets

Ingredients

Per al massapà:

-500 g de farina d'ametlla 

-250 g de sucre glacé

-2 ous

-75 g de mantega

Per al recobriment:

-300 g de pinyons

-150 g d'ametlla granulada

Elaboració

-El primer que farem serà fondre la mantega lleugerament. Per això, la posarem en un gotet i la fondrem al microones a mitja potència no més de 30 segons. Volem que quedi liquida però no completament.

-En un bol suficientment gros posarem la meitat del sucre i de l'ametlla, els ous batuts i la mantega fosa.

-Ara toca amassar. Si ho feu amb les mans, 20-30 minuts no us els treu ningú. Però si teniu a mà una batedora com jo :) el temps es redueix a menys de cinc minuts. Amb les varetes d'amassar, no les de batre!

-Afegim ara la resta de sucre i ametlla.

-Tornem a amassar fins que veiem el pasta ben barrejada.

-Tot i així, segurament us hagi quedat una mica de sucre perles parets (com a mi), pel que caldrà acabar d'amassar a mà. Però serà només un moment.

-Ara tapem la massa amb paper film i la deixem reposar unes 8-12 hores. Vigileu que si la deixeu més estona (com em va passar a mi aquest cop...) la massa s'eixuga i es poc enganxosa. Això facilita donar-li forma, però dificultarà enganxar-hi el recobriment... Ja us explicaré un truquet, però ;)

-Anem agafant massa (uns 15-20 g) i els hi anem donant forma amb les mans, ja sigui de boletes (amb els que farem el panellets de pinyons) o de cilindres (que seran els d'ametlla).

-Quin goig que fan tots junts! Tot i que ara bé la part dura...

-Si la massa encara està ben enganxosa, els pinyons se us adheriran bé... Si no, feu el següent: barregeu els pinyons amb el rovell d'un ou. Si així no se us enganxen, pinteu una miqueta amb rovell d'ou la massa i enganxeu-hi els pinyons. Si encara se us resisteixen, afegiu als pinyons amb rovell una mica d'almívar (preparat amb 60 g de sucre i 50 d'aigua). I si ni així no us en sortiu, deixeu-ho estar i trobeu una manera de reaprofitar els pinyons o no de no pensar mai més que els heu comprat a 50€/Kg...

-Els d'ametlla són més fàcils: pinteu-los una mica amb rovell d'ou i arrebosseu-los amb l'ametlla triturada. O apliqueu les mateixes tècniques que amb els pinyons ;)

-Ara els courem. Aquest pas és crucial: no han de quedar ni massa crus ni massa torrats. Cada forn és un món, així que us suggereixo que en feu un parell, els deixeu refredar bé (ja que quan surten del forn són flonjos i trencadissos) i els proveu. La temperatura amb un forn ventilat ha d'oscil·lar entre els 220-240ºC i el temps entre 5-7 minuts. En el meu cas concret, els hem cuit a uns 230ºC durant 6 minuts.

-Mireu com han quedat els de pinyons! Com han sigut els primers a fer-se, els he hagut de treure de la safata per poder deixar lloc als d'ametlla. Pareu molt de compte, ja que els pinyons en aquest moment són fràgils i poden esguerrar tota la feinada. Jo m'he ajudat amb dues culleres i molta paciència :)

-Els d'ametlla els hem deixat refredar a l'aire ja que no necessitavem tornar a usar el forn.

-I ja els teniu! Degusteu-los amb un porronet de moscatell com mana la tradició després d'un bon àpat i unes castanyes torrades. Bon profit i bona Castanyada!