dimecres, 12 d’octubre del 2016

Escalivada: el plat que Catalunya es mereix

Quin és el plat català per excel·lència? Segurament la majoria pensaria en el pa amb tomàquet, o potser els calçots o els panellets o les faves a la catalana o la butifarra amb seques o els cargols a la llauna. Però per mi, per sobre de tots ells, hi ha l'escalivada. Em direu que aquestes franjes grogues i vermelles no us recorden la senyera? És catalanitat concentrada aquest plat! Un plat que es pot menjar sol, com a acompanyament o com a base d'altres preparacions. Versatilitat pura.

Per si hi ha algun profà, farem cinc cèntims del que és la escalivada. Escalivar vol dir, pròpiament, coure al caliu, és a dir, sobre les brases, el que li dona un regust a fumat molt característic. D'aquesta manera es preparen patates, moniatos, alls, castanyes, carbassa... O calçots! Però en aquest cas concret ens referim a l'escalivada de pebrot vermell i albergínia, la de tota la vida.

Avui, a més, us porto un 2x1: com fer l'escalivada amb barbacoa i com fer-la a casa el forn. Venga, que me lo quitan de las manos!

Temps: 1/1,5 hores, segons el mètode usat

Ingredients
-Pebrot vermell
-Albergínia


Elaboració a la barbacoa
-Per molt que escalivar vulgui dir coure al caliu, en realitat courem l'escalivada a la flama. Per tant, primer cal fer foc. A sobre el carbó (o llenya) poseu-hi un comburent que faci força flama. En el meu cas, pinyes. com més resinoses millor :)

-Deixarem un bon espai entre el carbó i la graella, per tal de poder anar afegint pinyes segons sigui necessari per tal de mantenir la flama viva. Posem les verdures sobre la graella.

-Deixem les verdures durant un cinc minuts a flama viva. Passat el temps les girem.

-Continuem coent i girant, anant vigilant que el foc es mantingui viu.

-La verdura ha de quedar ben socarrada. La pell es carbonitza i en trossos comença a caure. Poc a poc veureu que la verdura es va aixafant, sobretot l'albergínia. El pebrot, si és molt gruixut, poseu-lo també de peu per a coure'l bé.

-Passats uns 40 minuts (depenent de com siguin de grosses) estaran cuits i tindran un aspecte semblant al de la foto.

-Retirarem l'albergínia i l'embolicarem en paper de diari.

-El pebrot el deixarem uns 5-10 minuts més per tal que es cogui bé. Veieu que aixafat està? La brasa la podeu aprofitar per fer unes costelletes de corder...

-Retirem el pebrot i l'emboliquem amb paper de diari.

-Deixem la verdura embolicada amb el paper durant uns 20 minuts mínim. Si es vol es pot deixar més temps per a que es refredi bé i així poder-la pelar directament.

-Però si no teniu temps, ho farem sota l'aixeta. Usem l'aigua per refredar el pebrot i n'eliminem la pell cremada.

-Un cop pelat el trenquem a tires i eliminem les llavors centrals, així com restes de llavors que puguin quedar en els trossos de pebrot.

-Ara li toca a l'albergínia. Com abans, eliminem la pell.

-El següent és tallar en tires i, si es vol, eliminar la part d'albergínia que conté les llavors. A mi personalment m'agrada i la deixo, però l'habitual és eliminar-les.

-Ja tenim tota l'escalivada tallada a tires. Podeu fer una senyera si voleu :)

-O portar-la tota remenada... A la vostra elecció! Bon profit!


Elaboració al forn
-Però clar, potser no sempre podreu tenir a prop una barbacoa o foc a terra. Així que tocarà fer-ho al forn. Escalfeu-lo a 200ºC i si teniu ventilador, poseu-lo. Poseu la verdura dins el forn.

-La verdura s'anirà coent poc a poc però no quedar socarrimada com al foc. S'anirà pansint.

-Passada mitja hora més o menys tindrà aquest aspecte. No cal que la gireu, el ventilador treballa per vosaltres!

-Amb aproximadament una hora (depenent, és clar, de la mida de la verdura), ja la tindreu feta. Retireu les verdures i després emboliqueu-les amb paper per acabar de coure-les. 

-Un cop freda, la podeu pelar i tallar-la a trossos.

-Ja teniu l'escalivada llesta. Bon profit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada