Tot just s'acaben dies de festa on segurament algun dia copiós s'haurà fet (bé, no com per Nadal, però alguna coseta segur que haurà caigut). I un cop acabat el cafè, sempre hi ha algú que decideix porta els licors. Tots hem sentit a dir que els licors ajuden a digerir, ja sigui orujo, patxaran, limoncello o aromes de Montserrat. Però és cert?
Doncs bé, tot i que no hi han estudis concloents... sembla ser que hi ha més mite que realitat. De fet, més aviat és al contrari: l'alta gradació alcohòlica dels licors pot irritar les parets de l'estómac i fins i tot dificultar la digestió. Una altra cosa es que l'amargor o acidesa de la beguda pugui donar una sensació d'alleugeriment, i de fet per aquest motiu durant segles s'han considerat digestius, però per desgràcia no ens podem escudar en motius digestius a l'hora de pendre'ls... Ho haurem de fer senzillament perquè ens agrada.
El que avui us porto... Bé, és una cosa especial. Molts no n'haureu sentit mai a parlar. Tots tenim en ment alguns licors italians: el limoncello, la grappa, el Frangellico, el Montenegro, el Disaronno o si coneixeu una mica més el mirto o la Sambucca... Però segurament no coneixeu els zuccherini. Bé, de fet no es tracta de cap licor, sino de terrossos de sucre immersos en alcohol. Alcohol de 96º.
Si, ho heu llegit bé. Alcohol de 96º. Etanol quasi pur. Molta atenció, però, amb l'alcohol: ha de ser "de boca", ni se us acudeixi usar l'alcohol "de curar". Perquè? Doncs perquè l'alcohol de curar es desnaturalitza, és a dir, s'hi afegeix algun component per a que no sigui apte pel consum humà. Típicament s'afegeix clorur de benzalconi, que és exageradament amarg i pot ser tòxic. Perquè és fa això? Doncs per a que no es consumeixi. I per tant, no es consideri una beguda alcohòlica i no porti imposts especials. Així que per a fer la recepta dels zuccherini haureu d'anar a una bodega i comprar alcohol de boca, pagar tots els imposts corresponents i marxar a casa plorant (una ampolla de 1 L sol rondar els 35€...). Recalcar que l'alcohol ha de ser de 96º, si useu de gradació menor (per exemple, orujo de 40º) el sucre se us dissoldrà en la major quantitat d'aigua de l'alcohol usat.
Els zuccherini es fan de la següent manera: es tenen terrossos de sucre sota alcohol durant un mínim d'un més, juntament amb aromes per donar-los-hi gust. Els més típics són d'anís (i els que us explicaré en la recepta), però se'n poden fer de llimona, menta, nabius, canyella... Per a consumir-los, es mengen sols (no exagereu, que són molt forts!) o s'afegeixen al cafè. Si són massa per vosaltres, podeu cremar part de l'alcohol abans de començar.
Per acabar, una petita història sobre la meva relació amb els zuccherini: fa 8 anys vam anar a passar les vacances de Semana Santa al nord d'Itàlia a casa del meu amic Vittorio, l'autor de receptes d'aquest blog com és ara el meu meravellós tiramisú. El diumenge de Pascua van convidar-nos al dinar familiar a tots els amics que érem; venien també amics de la familia. Una d'elles portava els zuccherini, una recepta familiar que va fer les delícies de tots els presents. I que va provocar que tots els convidats catalans acabéssim fent la croqueta pel fantàstic jardí de casa Vittorio.
Temps: 10 minuts de preparació + 1 mes de maceració
Ingredients
-Terrossos de sucre
-Alcohol de boca de 96ºC
-Anís estrellat
Elaboració
-El primer que ens farà falta és un pot amb tancament hermètic, amb goma. És important que entri la menor quantitat d'aire possible durant la maceració per evitar que es dissolguin els terrossos.
Ingredients
-Terrossos de sucre
-Alcohol de boca de 96ºC
-Anís estrellat
Elaboració
-El primer que ens farà falta és un pot amb tancament hermètic, amb goma. És important que entri la menor quantitat d'aire possible durant la maceració per evitar que es dissolguin els terrossos.
