Panellets: dolça Castanyada

Tots Sants i la Castanyada estan a punt d'arribar, i amb ells un dels dolços més típics de casa nostra: els panellets. En aquestes dates estan presents per tot arreu: en vénen els forn i les pastisseries, els supermercats i els "paquis", i fins i tot te'ls trobes al menú del menjador de la feina. No tots tenen el mateix preu ni són igual de bons, però com els fets a casa no n'hi han cap. Recordo de petit ajudar a mons pares a fer-los, mentre ma germà es dedicava a porquejar amb la massa i quatre pinyons que li deixàvem. Recordo portar-n'hi uns quants a les padrines (com més vell et fas més t'apassiona el dolç) i menjar-n'hi a casa de coneguts el dia de Tots Sants tot just tornats del cementiri...

D'on provenen els panellets? Pel que he pogut saber, aquestes boletes dolces estan documentades des del segle XVIII i sembla que tenen l'origen en les ofrenes de dolços, fruits secs i vi dolç que es portava als campaners de les esglésies la nit del 31 d'octubre. Tot i així, és força probable que les arrels dels panellets vagin molt més profundament, segurament a temps de dominació àrab. Al cap i a la fi, els panellets no deixen de ser petites peces de massapà cobertes de fruits secs i cuites al forn, i tot sembla indicar (tot i que no està clar) que el massapà (que, al cap i a la fi, és una barreja de farina d'ametlla i sucre) seria d'origen àrab (com la majoria de dolços amb ametlles). A tall de curiositat, al sud d'Itàlia (que va ser catalana molts segles) preparen un dolços de massapà (els Fruti di Martorana) que típicament es mengen per les mateixes dates.

Existeix molta polèmica sobre la recepta dels panellets (amb patata? amb moniato?), però jo avui us porta la de casa nostra que, a més de sucre i ametlla, incorpora una mica de farina. Així que si se us obre el cuquet, doneu-vos pressa, que encara esteu a temps per preparar-n'hi per la Castanyada. Menys els que la veniu a fer a casa, ja me n'he ocupat jo d'aquests! ;)

Temps: 15 minuts + 8 hores + 2 hores

Per a uns 60 panellets

Ingredients

Per al massapà:

-500 g de farina d'ametlla 

-250 g de sucre glacé

-2 ous

-75 g de mantega

Per al recobriment:

-300 g de pinyons

-150 g d'ametlla granulada

Elaboració

-El primer que farem serà fondre la mantega lleugerament. Per això, la posarem en un gotet i la fondrem al microones a mitja potència no més de 30 segons. Volem que quedi liquida però no completament.

Penne panna e pancetta: la falsa carbonara

Quantes vegades us heu trobat, per aquest móns de Déu, que la pasta alla carbonara que us anunciaven no era pas el que us han servit? O encara més, us han dit el famós "és que aquí la carbonara la fem així..."? Us imagineu que aneu a un restaurant, demaneu paella, i en lloc d'arròs la fan amb fideus? Us indignaríeu, no? Per molt bona que sortís.

Doncs això és una mica el mateix. La "carbonara amb crema de llet" a Itàlia és coneix com a "Panna e pancetta", i és una salsa excel·lent per si mateixa. A més, té l'avantatge de ser facilíssima i rapidíssima de fer, ideal pel dia que arribeu tard a casa i voleu menjar ja. Us deixo amb la recepta!

Per a dues persones

Temps: 25 minuts

Ingredients

-160 g de pasta

-200 g de Bacó en tires

-150 mL de crema de llet

-sal

-pebre

-oli

Elaboració

-Dorar el bacó en una paella, amb un fil d'oli, durant uns cinc minuts. Remenar constantment per tal de no cremar-lo.

Ternasco: l'estrella del Nadal

He de fer confesar que a casa no som uns autèntics catalans: el dia de Nadal no mengem sopa de galets i carn d'olla. Suposo que degut als origens pirinencs familiars, l'estrella nadalenca sempre ha sigut el plat d'avui: el ternasco.

Ternasco es com se'n diu a l'Aragó del corder jove (el famós Ternasco de Aragón), però ha esdevingut també el nom d'una manera de cuinar-lo al forn, fent-lo ben rostit. La part interessant de la recepta d'avui és la seva extrema simplicitat: és corder, pur i dur, amb una mica d'acompanyament, però on tot el pes recau en el sabor delicat d'aquest petit òvid. Abstenir-se vegetarians!

Per a 4 persones

Temps: 2 hores

Ingredients

-1 espatlla de corder d'aproximadament 1 Kg

-1 cabeça d'alls

-4 fulles de llorer

-3 patates

-conyac

-sal

-pebre

-oli

Elaboració

-Demaneu a la carnisseria que us tallin l'espatlla de corder en quatre talls, arribant fins a l'os.

Risotto de Ceps: el rei dels risottos amb el rei dels bolets

Estem tenint una tardor la mar de plujosa! Tot i això, no se si l'aigua arriba a temps per salvar-nos la temporada de bolets... com a mínim del protagonista d'avui: el cep. Mundialment famosos com a Funghi Porcini i coneguts a la resta de la península amb un nom tan soso i purament descriptiu com boletus. Un dia parlarem de la diferència de sensibilitat respecta al món dels bolets entre Catalunya i Espanya... Allí no els hi fan ni cas i ni tan sols busquen un nom com Déu mana pel rei dels bolets.

Perquè, efectivament, el nostre amic Boletus Edulis és segurament el bolet més apreciat mundialment (potser superats només per l'ou de reig). I és que es tracta d'un bolet amb un sabor i un aroma molt intensos que han de ser el protagonista del plat on l'useu. Acompanyeu-lo amb delicadesa per ressaltar el seu gust i ell us recompensarà amb delícies com el risotto que us porto avui. Gaudiu-lo!

Per a dues persones

Temps: 1 hora més temps d'hidratació dels bolets

Ingredients

-1 escalunya o mitja ceba dolça

-180 g d'arròs carnaroli o arborio

-20 g de ceps secs (o 10 vegades més si aquests són frescos)

-1 got de vi blanc

-1 pastilla de brou vegetal (opcional)

-80 g de mantega

Elaboració

-Si feu servir ceps frescos, salteu-vos aquesta part. Poseu els bolets secs en una bol, ja que el primer serà hidratar-los.

Escalivada: el plat que Catalunya es mereix

Quin és el plat català per excel·lència? Segurament la majoria pensaria en el pa amb tomàquet, o potser els calçots o els panellets o les faves a la catalana o la butifarra amb seques o els cargols a la llauna. Però per mi, per sobre de tots ells, hi ha l'escalivada. Em direu que aquestes franjes grogues i vermelles no us recorden la senyera? És catalanitat concentrada aquest plat! Un plat que es pot menjar sol, com a acompanyament o com a base d'altres preparacions. Versatilitat pura.

Per si hi ha algun profà, farem cinc cèntims del que és la escalivada. Escalivar vol dir, pròpiament, coure al caliu, és a dir, sobre les brases, el que li dona un regust a fumat molt característic. D'aquesta manera es preparen patates, moniatos, alls, castanyes, carbassa... O calçots! Però en aquest cas concret ens referim a l'escalivada de pebrot vermell i albergínia, la de tota la vida.

Avui, a més, us porto un 2x1: com fer l'escalivada amb barbacoa i com fer-la a casa el forn. Venga, que me lo quitan de las manos!

Temps: 1/1,5 hores, segons el mètode usat

Ingredients

-Pebrot vermell

-Albergínia

Elaboració a la barbacoa

-Per molt que escalivar vulgui dir coure al caliu, en realitat courem l'escalivada a la flama. Per tant, primer cal fer foc. A sobre el carbó (o llenya) poseu-hi un comburent que faci força flama. En el meu cas, pinyes. com més resinoses millor :)

Llobarro a la planxa amb carabassó saltejat: Bo, sa i gustós

Xiquets, aquestes vacances d'estiu han malmès el meu espectacular físic creat per al pecat... Varis quilos extra que s'ha d'eliminar del meu cos per a gaudi de la humanitat i salut dels meus cinturons. Així que a més d'incrementar notablement les visites al gimnàs, cal regular-se una mica amb l'alimentació... Però menjar fullaraca tot el dia és molt avorrit, pel que avui us porto una manera la mar de sana (però al mateix temps gustosa) de preparar el peix. Si en lloc de llobarro voleu usar dorada el resultat és igualment bo, així com si voleu canviar la verdura d'acompanyament. I tot molt més ràpid que haver de posar el peix al forn (i estalviant-nos la calorada que això genera en aquest darrers dies d'escalfor de l'any). Que us vagi de gust!

Per a dues persones

Temps: 30 minuts

Ingredients

-2 llobarros petits filetejats

-2 carabassons

-1 gra d'all

-oli

-sal

-pebre

Elaboració

-Primer el que farem serà talla els carabassons en forma de bastonets d'uns 2-3 cm de llargada. Si feu servir carabassons petits us anirà millor.