dijous, 8 de desembre del 2016

Quiche d'espinacs: Popeye's way

Si he d'escollir una hortalissa de fulla, sens dubte triaré els espinacs. Els trobo boníssim, versàtils i a sobre es veu que són molt sans. No pel mite de que porten molt ferro (que ja us vaig desmentir), si no que es veu que contenen molta fibra i vitamina A. Per cert, com tants altres aliments els van introduir els àrabs procedents d'orient fa més de mil anys i en principi es feien servir només com a planta medicinal. Potser d'aquí 5 segles es faran estofats de paracetamol i ibuprofé 😂

Pel que fa a la quiche, ja us vaig parlar de com fer-la anteriorment, així que avui anirem una mica més de cara a barraca, comentant principalment les particularitats de la quiche d'avui. Bon profit!

Per a 4 persones

Temps: 1 hora i 30 minuts

Ingredients
-1 fulla de massa brisa
-3 ous
-2 manats d'espinacs frescos (aproximadament 500 g)
-30 g de mantega
-100 g de formatge emmental
-100 mL de nata líquida
-sal
-pebre
-nou moscada


Elaboració
-Aprofitant que estem a principis dela temporada d'espinacs, n'hem comprat un parell de manats.

dimarts, 6 de desembre del 2016

Croissants de salmó i anet: de Viena a Noruega

Quan organitzem sopars/dinars a casa per amics o familiars sovint ens trobem amb el problema d'haver de tenir preparats quasi contemporàniament diferents plats per quan arriben els convidats. En aquest sentit, els aperitius freds (o que no cal que siguin calents) són una gran solució. I entre ells, els preparats amb pasta de full segurament siguin dels que donen més joc.

La pasta de full, com tants altres protagonistes de la nostra pastisseria, té origen musulmà, tot i que sembla que en època clàssica alguna cosa de l'estil ja es feia per Europa. Origens mahometans (tot i que no directament) tenen també els croissants: van ser creats a Viena a raó del setge a que van ser sotmesos per l'imperi otomà. Veritat que us pensàveu que eren francesos? Segurament també creieu que Beethoven era austríac, o sigui que quid pro quo. Doncs com dèiem, a l'estiu de l'any 1683 es trobaven les forces de la Sublim Porta assetjant la capital austríaca. La cosa els hi estava costant bastant, pel que van decidir provar d'atacar la ciutat per la nit. No tothom, però, dormia: els pastissers estaven treballant i van sentir com excavaven sota les muralles, pel que van poder advertir als soldats i frustrar l'assalt. Un cop tots el turcs van ser expulsats de terres austríaques (cosa que avui en dia ficaria palote a la meitat de la població) els reis austríac i polonès, que havien capitanejat l'assalt, van condecorar els pastissers. Aquests, agraïts, van decidir crear un dolç en forma de mitja lluna, com la bandera otomana. Així, cada cop que se'l mengessin, recordarien la victòria. Aquest dolç es diu kipferl i, la veritat, és bastant soso. Per sort els francesos (que tot sigui dit, estaven de la part turca durant el setge de Viena) van decidir millorar la recepta original i vendre'l per tot el món com si fos original francès. Vaja, com fan els italians amb l'oli català...

Els croissants avui en dia es troben per tot el món, tant dolços com salats, i amb tot tipus de farcits. La versió d'avui porta l'estendard dels productes nòrdics, el salmó. Gaudiu dels croissant mentre segueixin tenint banyes.


Per a 6 persones

Temps: 30 minuts

Ingredients
-1 massa de pasta de full
-50 g de salmó fumat
-50 g de formatge per sucar tipus Philadelphia
-anet


Elaboració
-El primer que farem serà tallar el salmó fumat a petits daus, com si fos una mena de tàrtar. En aquest sentit, millor comprar salmó fumat a pes en lloc de llesques, fareu els daus amb més facilitat.

dissabte, 3 de desembre del 2016

Pappardelle al ragù: tornar a Bologna

Crec que ja us he explicat algun cop que vaig estar d'Erasmus a Bologna. Va ser segurament la millor experiència de la meva vida, tot sumat. També va ser un lloc de descoberta culinària. Un dels llocs on més anàvem era la Osteria dell'Orsa. A cinc minuts de la universitat i obert tant al migdia com a la nit, era un fantàstic lloc on, en llargues taules de fusta, t'asseies al cantó de desconeguts (estudiants, homes de negocis, turistes, families amb nens...) i demanaves un jarra de vi de la casa i un dels plats del dia, que solia incloure tot el ventall de cuina tradicional bolognesa: tortellini, lasagne, tagliatelle al ragù... Justament d'aquest darrer plat us parlaré avui.

Recordeu que us vaig mostrar com preparar el ragù? Doncs avui us explicaré com usar-lo. Tot i que el ragù a Bologna tradicionalment s'ha agermanat amb les tagliatelle, jo avui usaré pappardelle, una mica més amples i que recullen més salsa. A més, aquest dia a la tenda no vaig trobar tagliatelle, o sigui que no tenia elecció 😂. Espero que us agradi!

Per a dues persones

Temps: 5 minuts (un cop bullir l'aigua)

Ingredients
-180 g de pappardelle
-150 g de ragù fet a casa
-passata di pomodoro (en cas que sigui necessari)
-Parmigiano tot just ratllat


Elaboració
-Veieu quina preciositat de pasta vaig trobar? Unes pappardelle amb ou Rummo fantàstiques. ideals per combinar amb el nostre ragù.