Pasta amb radicchio, speck i nous: entre Heidi i la Serenissima

Buff, quants conceptes només en el títol... Potser comencem explicant-nos una mica, no?

El radicchio és una varietat de la xicoria, que és el nom amb que la trobareu normalment a la verduleria, tot i que en algunes està amb el nom italià per no confondre-la amb altres xicories, com és ara la xicòria espàrrec (que, curiosament, a Itàlia se'n diu xicòria catalana...). La xicòria és una hortalissa de fulla de color vermell intens amb les venes blanques, de la que històricament se'n feia el cafè de xicòria que es prenia durant la postguerra. Té un sabor fortament amarg que es perd en gran part durant la cocció; tot i això no desapareix del tot, quedeu avisats! Després no vull queixes! A Itàlia són particularment consumides i apreciades les varietats de Chioggia, Verona i Treviso, totes elles ciutats de la pretèrita Serenissima Repubblica di Venezia.

Per la seva part, l'speck és un embotit típic de la part tirolesa d'Itàlia i n'és una de les coses més famoses, juntament amb jodel, la Heidi i la senyoreta Rottenmeier. És fa amb part de la cuixa del porc i, un cop curada, es fuma, el que vindria a ser una mena de "pernil fumat". Tot i ser típicament tirolès, es produeixen embotits semblants a Alemanya, a la zona de la Selva Negra (Schwarzwälder Schinken). Tot i que no és excessivament difícil de trobar (al tendes de productes italians o al Corte Inglés en venen), podeu substituir-lo a la recepta per pernil de tota la vida si us costa de localitzar o bé no us agrada el gust fumat en el menjar.

Sobre les nous no m'esplaiaré, ja us vaig fer un post sobre la masovera :) Només dir.vos que serviran a donar un toc crocant a la recepta. Amarg, fumat i cruixent... Qui s'hi pot resistir?

Per a dues persones

Temps: 25 minuts

Ingredients

-1 radicchio (xicòria vermella)

-150 g de speck (o pernil, si no en teniu)

-200 g de pasta curta (jo he usat elicoidali, un cosí de les penne)

-1 escalunya
-25 g de nous triturades
-sal
-oli

Elaboració

-Aquí teniu els protagonistes de la nostra recepta d'avui.

Spaghetti amb carxofes i rossellones: connexió mitològica

Us he explicat diversos cops que m'encanten les carxofes. El que potser no us he deixat clar es que també adoro la mitologia. Que tal fer un plat d'agermanament mitològic?

Cloïsses, escopinyes, rossellones, navalles... Tot són mol·luscs bivalves de l'ordre dels veneròids. Us diu res el nom? Efectivament, recorda a Venus, la deessa romana de l'amor, la versió llatina de l'Afrodita grega. Deessa divertida i interessant, és coneguda no només perquè es passava per la pedra a tot Déu (i mai més ben dit) si no també per tenir un naixement la mar d'interessant: Cronos, el menor del fills d'Urà, va decidir tallar els genitals del seu pare amb una falç de sílex. Quan els testicles van caure al mar va néixer Afrodita de l'espuma que van generar, la qual va ser portada fins a terra ferma (a l'illa de Xipre) sobre una conquilla. Us resulta familiar l'imatge? Segurament esteu pensant en "El naixement de Venus", l'obra mestra de Sandro Botticelli, on justament apareix la deessa tapant-se com pot les vergonyes mentre arriba a terra ferma. Si sou per Firenze, feu una visita Gli Uffizi, paga la pena.

Hem vist que les rossellones, una de les protagonistes del dia, estan íntimament relacionades amb la mitologia. I les carxofes? Ja us vaig explicar la història de Cynara, la ninfa que Zeus va convertir en carxofa per... no se, perquè és el que Zeus feia amb les amants. Bon profit i gaudiu d'aquesta relació entre dues belleses de l'antiguitat.

Per a dues persones

Temps: 40 minuts

Ingredients

-2 carxofes

-250 g de rossellones

-200 g de spaghetti

-50 mL de vi blanc
-1 gra d'all
-sal
-oli

Elaboració

-Farem servir spaghetti de la marca Rummo (una de les meves preferides) però podeu usar altres pastes llargues: linguine, vermicelli, bavette... Abans de començar la recepta, com sempre que treballem amb algun tipus de cloïsses, les hem tingut una hora en aigua per a purgar sorra.

Linguine amb salsa de nous: tornant del mercat el dijous

Oh lai la, la masovera, la masovera, oh lai la, la masovera se'n va al mercat! Avui és dijous. I el dijous la masovera compra nous! Així que... que pot fer la nostra masovera un dijous amb les nous que ha comprat? Més coses segurament que el podrà fer el dilluns...

Doncs la nostra amiga masovera podria fer moltes coses: pa de nous, ratafia, crumble, brownie, una picada diferents... però en canvi farà una recepteta de pasta ràpida i fàcil, que us farà llepar els dits si no sou al·lèrgics a aquest fruit sec. Així que prepareu-vos a degustar un primer plat amb tot l'àcid linoleic que podeu desitjar.

Per a dues persones

Temps: 20 minuts

Ingredients

-80 g nous pelades

-100 g de ricotta

-180 g de linguine

-pebre negre

Elaboració

-El primer que farem serà picar les nous que la masovera ha comprat. Ho farem amb l'accessori picador del nostre minipimer o similars (que el senyor Braun tampoc em paga per a fer publicitat).