Pasta amb radicchio, speck i nous: entre Heidi i la Serenissima

Buff, quants conceptes només en el títol... Potser comencem explicant-nos una mica, no?

El radicchio és una varietat de la xicoria, que és el nom amb que la trobareu normalment a la verduleria, tot i que en algunes està amb el nom italià per no confondre-la amb altres xicories, com és ara la xicòria espàrrec (que, curiosament, a Itàlia se'n diu xicòria catalana...). La xicòria és una hortalissa de fulla de color vermell intens amb les venes blanques, de la que històricament se'n feia el cafè de xicòria que es prenia durant la postguerra. Té un sabor fortament amarg que es perd en gran part durant la cocció; tot i això no desapareix del tot, quedeu avisats! Després no vull queixes! A Itàlia són particularment consumides i apreciades les varietats de Chioggia, Verona i Treviso, totes elles ciutats de la pretèrita Serenissima Repubblica di Venezia.

Per la seva part, l'speck és un embotit típic de la part tirolesa d'Itàlia i n'és una de les coses més famoses, juntament amb jodel, la Heidi i la senyoreta Rottenmeier. És fa amb part de la cuixa del porc i, un cop curada, es fuma, el que vindria a ser una mena de "pernil fumat". Tot i ser típicament tirolès, es produeixen embotits semblants a Alemanya, a la zona de la Selva Negra (Schwarzwälder Schinken). Tot i que no és excessivament difícil de trobar (al tendes de productes italians o al Corte Inglés en venen), podeu substituir-lo a la recepta per pernil de tota la vida si us costa de localitzar o bé no us agrada el gust fumat en el menjar.

Sobre les nous no m'esplaiaré, ja us vaig fer un post sobre la masovera :) Només dir.vos que serviran a donar un toc crocant a la recepta. Amarg, fumat i cruixent... Qui s'hi pot resistir?

Per a dues persones

Temps: 25 minuts

Ingredients

-1 radicchio (xicòria vermella)

-150 g de speck (o pernil, si no en teniu)

-200 g de pasta curta (jo he usat elicoidali, un cosí de les penne)

-1 escalunya
-25 g de nous triturades
-sal
-oli

Elaboració

-Aquí teniu els protagonistes de la nostra recepta d'avui.

-Començarem preparant tots els ingredients, ja que la cocció és força ràpida i si no nos pillará el toro. Tallarem l'speck (o el pernil) a daus o tiretes (el que preferiu... o el que aconseguiu fer).

-Ara toca el radicchio. Eliminem les fulles més externes i el tallem per la meitat.

-Veieu el centre blanc i dur? Elimineu-lo i piqueu el radicchio a tires grosses, com les de la foto.

-Ara picarem l'escalunya (o mitja ceba, si no en teniu) i la sofregirem a foc suau amb un rajolí d'oli durant uns cinc minuts. Saleu per ajudar-la a suar.

-Passat aquest temps, pujarem una mica el foc, hi afegirem l'speck i el courem tot just per a que l'speck canviï de color i el greix es comenci a tornar transparent.

-En aquest punt afegirem el radicchio tallat.

-Remenem be l'speck amb el radicchio i el coem durant uns cinc minuts.

-El radicchio, segons es va cuinant, es torna de color marró. Part de la gràcia es no coure completament tot el radicchio, de manera que una part quedi de color vermell. L'estètica també és important! 😉

-Afegim finalment la meitat de les nous (que ja us vaig explicar com picar) i barregem bé amb la pasta bullida al dente. Usem la resta de les nous per a decorar els plats. Bon profit!