Hi ha algún peix més versàtil que el salmó? Cru, marinat, fumat, al forn, a la planxa, a la papillote, guisat, estofat, al vapor, en tàrtar... Podeu trobar centenars de receptes usant aquest peix ossi i que es consumeix per tot el món. Ja els romans n'apreciaven la seva carn i era font bàsica d'alimentació pels indígenes canadencs fa més de 5000 anys. A més de ser gustós i versàtil, és apreciat per ser una font d'Omega 3. Però que són els famosos àcids grassos Omega 3?
Els àcids grassos són una de les famílies de biomolècules que ingerim en la dieta. Que a ningú espanti el nom: són importantíssims ja que, per exemple, formen part de la bicapa lipídica que protegeix les cèl·lules o són precursors de molècules com les prostaglandines, sense obviar el seu ús com a combustible cel·lular. Doncs bé, químicament els àcids grassos són molècules força avorrides: estan formades simplement per un àcid carboxílic en un extrem (d'aquí el seu nom) i una cadena d'hidrocarburs en l'altre. Sí, hidrocarburs, és a dir, hidrogen i carboni, ja que no hi ha res més. Els àtoms de carboni d'aquests àcids grassos es poden unir entre ells mitjançant enllaços senzills o dobles; si s'uneixen mitjançant un enllaç senzill el carboni es pot unir a dos hidrògens i, per tant, quedar "saturat" d'hidrogen, mentre que si els carbonis s'uneixen mitjançant un enllaç doble el carboni només pot unir-se a un hidrogen, quedant "insaturat". Os sonen ja aquests noms? Són els famosos àcids grassos saturats (només amb enllaços senzills) i insaturats (que presenten enllaços dobles). Els àcids grassos saturats son més pensants i solen ser sòlids a temperatura ambient: són és típics greixos animals (mantega, llard...). Els insaturats, en canvi, solen ser líquids.
Ara bé, el fet d'introduir una (o diverses) insaturacions (enllaços dobles) en una cadena llarga d'hidrocarburs (12 a 26 o més carbonis) fa que aquestes insaturacions pugui estar en diferents posicions, és a dir, que tinguem diferents molècules semblants entre elles on la diferencia sigui el lloc on es troba el doble enllaç. Per diferenciar-les s'usa una nomenclatura concreta: es considera que on hi ha l'àcid carboxílic, el cap de la molècula, es tracta del carboni alfa (primera lletra del'alfabet grec). Per oposició, l'últim carboni de la cadena (independentment del llarga que sigui) es tracta del carboni omega (darrera lletra del'alfabet grec). Principi i final. Alfa i omega. Us sona? "Jo sóc l'alfa i l'omega, el primer i el darrer, el principi i la fi." Ap 22,13 (sempre m'ha molat quan a les pel·lícules cites versicles de la Bíblia). Doncs bé, que considerem l'últim carboni com el carboni omega. Contant des d'ell, el carboni omega 3 seria el tercer des del carboni omega, és a dir, el tercer carboni començant per la cua. I, per tant, si aquest carboni omega tres té un doble enllaç amb el carboni omega quatre, tenim un doble enllaça a la posició omega 3. Tatxan! Ja tenim un àcid gras omega 3: un àcid gras on la insaturació es troba en la posició tres començant a contar des de la cua. Podria haver anat directament aquí, però hauria estat força més avorrit, no?
Aquest àcids grassos omega 3 semblen ser sumament beneficiosos per a l'organisme, sobretot reduint les afectacions de malalties cardiovasculars i fins i tot ajudant al tractament d'algunes malalties mentals. Així que ja teniu l'excusa perfecta per ficar en pràctica la recepta d'avui. Bon profit!
Per a 4 persones
Temps: 30 minuts
Ingredients
-4 talls de salmó
-dues llesques de pa
-oli d'oliva
-pell de llimona
-julivert
-romaní
-timó (o farigola, com se'n diu a Can Fanga)
Elaboració
-A l'hora de comprar el salmó teniu dues opcions: agafar tall de la cua o bé agafar un tall del mig i demanar al/la peixater/a que us en faci dues supremes, assegurant-se d'eliminar totes les espines i demanant que us deixi la pell.
