Negroni: l'aperitiu bomba

Ja entenc el que penseu... Sí, l'spritz és molt bo, però avui tinc ganes d'una cosa més intensa... Doncs permeteu-me presentar-vos el còctel italià més difús mundialment: el Negroni. Us aviso, no és una broma. És molt bo, equilibrat però molt intens, on és nota la forta càrrega alcohòlica que porta. No ens enganyem, és un aperitiu amb el que s'ha d'anar amb compte si no voleu acabar cantant "Desde Santurce a Bilbao...", "No te vayas de Navarra..." o "Hi ha una parada de xurros al carrer Borrell cantonada amb Urgell".

Quin és l'origen del Negroni i del seu nom? No, no és pas pel seu color vermell intens, quasi marronós, si no que és en honor del seu creador (o co-creador): el comte florentí Camillo Negroni. El nostre benvolgut comte, al ser un noble benestant que no tenia massa que fer, no tenia massa feina a fer i es passava les tardes al Caffè Casoni, a tot just 5 minuts de la catedral de Santa Maria del Fiore. Cap allà l'any 1919/1920 (no està del tot clar) va arribar a la conclusió que el còctel de moda, l'americano (una barreja de vermut i bitter rebaixat amb soda) era per titafredes. Ell era un home de veritat, un "pecholobo", i va proposar-li amb seu cambrer, Fosco Scarselli, que li afegís una mica de ginebra en lloc de soda, en honor a les seves recents vacances londinenques. Per acabar-ho de reblar, hi van posar mitja rodanxa de taronja per tal de no confondre'l amb altres begudes mundanes. Així va néixer aquest aperitiu en un local que, avui en dia, encara està obert, sota el nom de Caffè Giacosa i regentat pel dissenyador Roberto Cavalli...

I ara, sense més dilació, us deixo amb aquesta petita bomba deliciosa...

Per a una persona

Temps: 5 minuts

Ingredients

Per a cada Negroni

-1 part de vermut (3 cL)

-1 part de Campari (3 cL)

-1 part de ginebra (3 cL)

-gel

-mitja rodanxa de taronja

Elaboració

-En un got baix amb gel (millor glaçons petits, si en teniu), afegir la ginebra. Jo uso un got de xupito amb mesurador que em va de conya! Sobre la ginebra, jo uso Tanqueray (perquè és la que tinc a casa...), però qualsevol London Dry Gin us pot anar bé. No me'l feu amb gin Xoriguer que l'espatllareu! Guardeu-lo per a fer pomada ;)

-Ara toca el punt clau per mi: el vermut. Jo uso el que compro al celler del cantó de casa, i és caracteritza per ser un vermut força dolç i poc amarg. Per mi és ideal! En medim també 3 cL i els afegim sobre la ginebra.

-Ja només queda la tercera copa, la que li donarà l'amargor i gran part del caràcter a l'aperitiu.

-Remenar bé. Finalment, afegim mitja rodanxa de taronja. Que vagi de gust!