Orecchiette alla Norma: benvenuti al sud

Abans que res, volia dornar-vos les gràcies a tots aquells que m'heu felicitat i animat des d'ahir a la nit. M'ha fet molta il·lusió veure com visitaveu la pàgina, molt feliç els vostres elogis i molta enveja les vostres localitzacions. Sí, sí, puc veure des de quin país us conecteu i quants cops en total. Us he vist pel Japó, Singapur, Irlanda o Aràbia Saudita! Com es nota que tothom està de vacances menys jo! Particularment destacable són les 43 visites dels USA, pel que dedueixo que algú a San Francisco es deu aborrir molt i va pitjant F5 cada 10 minuts a veure si penjo coses noves ;)

Bueno, al lio!

Abans que cap talibà purista (jo solc ser un d'ells... :P) em salti al coll, aviso ja que es tracta de la meva versió d'un dels plats més típics de Sicília. Sé perfectament que normalment es fa amb pasta llarga, que l'albergínia es fa servir a rodantxes i no a daus i que la ricotta hauria de ser seca i no la Galbani del súper, però crec que un cop proveu aquesta deliciosa recepta m'ho perdonareu. Albergínia, tomàquet, formatge, oli... Impossible ser més Mediterrani!

Imagino que us pregunteu d'on ve el nom... Doncs hi ha una llegenda que ho explica. Doneu-li la credibilitat que vulgueu, però sempre és bonic ficar-li una història curiosa darrera les coses. Que tots sabem que l'emperador Lluís MAI va posar la mà a la ferida de Guifré el Pilós per a crear la senyera i això no treu que li expliquem a qualsevol estranger que ens pregunti d'on ve la nostra bandera!

Doncs la llegenda diu que un director sicilià la va provar i la va trobar tan deliciosa que va exclamar "E' una Norma!!", comparant-la amb l'òpera de Bellini. Us proposa un joc: prepareu la recepta i després escolteu l'òpera i decidiu si el nom us sembla apropiat. Sota us deixo a Maria Callas interpretant-ne l'ària més coneguda, així ja teniu la meitat dela feina feta. I jo acabo el meu moment "Òpera en texans" i us deixo la recepta.

Per a 2 persones

Temps: 40 minuts

Ingredients

-180 g d'orecchiette (o una altra pasta curta)
-1 albergínia petita o mitja gran
-200 mL d'oli d'oliva
-200 g de tomàquet triturat
-100 g de ricotta
-1 gra d'all
-sal

Preparació

-Començar per tallar l'albergínia a daus d'un mig centímetre de cantó. 

-En una paella escalfar l'oli d'oliva. Quan sigui ben calent, afegir-hi l'albergínia tallada. 

-La idea és  fregir bé l'albergínia fins que quedi ben daurada, com si volguéssim fer patates fregides. Amb ajuda d'un escorredor, escòrrer bé tot l'oli que es pugui, reservant-lo. Amb paper de cuina, eliminar tot l'oli que pugueu de l'albergínia.

-En la mateixa paella on s'ha fregit l'albergínia, afegir una mica de l'oli reservat, així com el gra d'all. Daurar-lo a foc suau.

-Afegir la salsa de tomàquet, salar i coure a foc suau tot reduint-la durant uns 10 minuts. Jo sempre recomano usar passata di pomodoro, que és una salsa de tomata on podríem dir que s'ha fet una pseudo-cocció i s'ha evaporat part de l'aigua. És més densa i es cou abans. Si no, feu servir tomata triturada. Ara bé MAI MAI MAI MAI MAI MAI MAI MAI MAI MAI MAI MAI MAI (apunteu-vos-ho amb lletres grosses i dorades) useu tomata fregida. Espatllareu qualsevol recepta. Tomate frito Solís (o qualsevol altra marca) és motiu de cesse. Queda ja dit, que no us ho hagi de repetir!

-Passat eltemps, afegir l'albergínia i barrejar bé. Coure un parell de minuts.

-Afegir la ricotta. Idealment hauria de ser ricotta salada seca tot just ratllada, però ja us he dit que és difícil de trobar...

-Remenar bé. Mentrestant, s'han bullit les orecchiette al dente en abundant aigua salada.

-Barrejar molt bé la pasta amb la salsa i ja està preparat! Bon profit!!