Ah, la pasta...!
La reina indiscutida de la cuina italiana... Res tan italià, tan versàtil, tan gustós... Adoro la pasta. En menjaria constantment. Amb verdures, bolets, carn, peix, marisc, fruits secs... A base de nata o tomata o oli... Però independentment de amb que la combineu, el primer que cal fer és cuinar-la com Déu mana (o potser seria més adequat "come Dio comanda"...). Per sort aquí estic jo per donar-vos uns quants truquets! ;)
- Primer, i gairebé el més important, és comprar-la. La Susana Griso pot dir el que vulgui per la tele, la pasta HA DE SER italiana. Si esteu molt necessitats i no hi ha res més al super, poseu-vos una pinça al nas i compreu la Gallo, però no us rebaixeu a més que això. Però on està la importància de la marca? No tant en el gust (que també) si no en la consistència. La pasta italiana, com es diu per la terra de Dante, "tiene la cottura", és a dir, que no es quedafeta una massa informe un cop bullida. No volem pas menjar papilla d'espaguetis a la carbonara, veritat? Pel que fa a les marques, us faig un petit resum del que es pot trobar:
- Barilla: La marca italiana per excel·lència. Inconfusible la capsa blau marí de la marca més fàcilment trobable en qualsevol supermercat. Pasta més que acceptable a un preu correcte (sobre 1,35€). Tot i l'immens catàleg de formats que té a Itàlia, aquí se'n troben relativament pocs. I un secret: la Barilla que es ven a Itàlia no es la mateixa que aquí... La fan especial per a exportació.
- Garofallo: A més de fer últimament anuncis per la tele, aquesta pasta es troba cada cop més als supermercats. Ofereix normalment formats diferents als de Barilla, amb una qualitat superior però també un preu una mica major. Una molt bona opció també.
- De Cecco: Això comencen a ser ja paraules majors. Una de les millors pastes italianes que podreu trobar, en tots els negocis gastronòmics italians i en molts supermercats. el preu ja sol rondar els 2€, però són ben invertits.
- Rummo: La més difícil de trobar, però personalment la millor de totes. Molt difícil de trobar en supermercats, normalment cal anar a tendes especialitzades... I s'ho solen cobrar... He arribat a veure-la a 4€!! Ara, en ocasions es pot comprar per Internet (a venteprivé, per exemple) per preus similars a la Barilla. Si us hi troveu,no ho deixeu escapar!
- Hi han altres marques que podeu trobar, com Divella, Voiello o La Molisana, totes són bones però més difícils de trobar, proveu i decidiu!
- Una cosa important, la pasta de colors ÉS UN INVENT PER ESTAFAR ALS TURISTES. A Itàlia no mengen pasta de colors, amb dues úniques excepcions normalment: la "paglia e fieno" i els "spaghetti al nero". Que no os embauquen
- Un cop tenim la pasta, cal bollir-la. Per fer-ho, anem al fàcil: una olla plena d'aigua, sobre un 1,5 L per cada 100 g de pasta, jo ho faig a ull, l'important es que la pasta "balli" dintre de l'aigua. Porteu-la a ebullició i afegiu la sal, aproximadament una cullerada cada 2 L de sal. Feu-ho en aquest ordre, ja que l'aigua sense sal bull abans que quan té sal (d'això se'n diu ascens ebulliscòpic, havia de colar lo de ser químic d'alguna manera :P). No hi poseu mai oli!!!!
- Mentre bull la pasta feu la salsa. O feu-la abans i escalfeu-la quan estigui acabant de bullir la pasta. Però MAI, MAI, MAI feu la pasta i després acabeu la salsa. Com diuen els italians "è il suga chi aspetta la pasta, non la pasta chi aspetta il sugo". Queda clar? :)
- Els paquets de pasta indiquen el temps de cocció. En general, la Barilla comprada a casa nostra deixeu-la els minuts que indica i la Barilla italiana i la resta de marques jo la deixo sempre 1 minut extra. Si no, a vegades és massa al dente fins i tot per mi!
- Un cop bullida, escorreu la pasta sense afegir-hi aigua freda, que en tallaria la cocció (a no ser que vulgueu fer pasta freda, es clar!). Escorreu-la bé i barregeu-la bé amb la salsa.
I ja està! Seguint aquests passos podreu fer una pasta espectacular que rebrà els elogis de tots els invitats que tingueu a casa!
Ens veiem a la pròxima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada